( Catalan)
Des de la torre del castell hi havia una constant vigilància i, passant la porta de fusta, uns soldats sortien del castell. Eren els missatgers del Príncep, que anaven a visitar el cap de la tribu de Wislania amb una important missió.
La casa més gran i més bonica de la ciutat era la de Przemyslaw. Un dia, la porta d’aquella casa es va obrir i el príncep es va disposar a sortir. Portava a la mà una enorme llança que utilitzava per caçar el rei del bosc, l’ós. Przemsylaw també portava una destral lligada al cinturó i un arc amb fletxes a l’esquena.
Així armat, el príncep va marxar tot sol a caçar. Va passar per davant dels seus servents, que van saludar el seu cap amb una reverència.
Ja al bosc, el so de branques i uns roncs estranys van trencar el silenci.
En Przemyslaw no va atacar l’animal; esperava que l’ós es girés de cara
perquè no el volia matar per l’esquena.
La gent de Przemysl s’anava despertant. La veu dels guardians es sentia des de la muralla de la ciutat. La porta de l’entrada s’obria i es tancava per deixar entrar i sortir els servents i mercaders. Per sobre les teulades de palla, el fum s’enfilava cap amunt. Les dones preparaven l’esmorzar; damunt les pedres calentes, coïen pastissets, els “Podplomyk”.
La part alta de la ciutat estava separada de la resta per una muralla acabada amb una palissada feta de troncs de roure. Des de la torre del castell hi havia una constant vigilància i, passant la porta de fusta, uns soldats sortien del castell. Eren els missatgers del Príncep, que anaven a visitar el cap de la tribu de Wislania amb una important missió.
Aquesta tribu habitava a l’altra banda del riu Wisla.
Les tribus de Wislania i de Ledziania vivien en harmonia des de feia molts anys.
El príncep de Ledziania, Przemyslaw, sovint enviava la seva gent a portar presents al príncep de Wislania. La casa més gran i més bonica de la ciutat era la de Przemyslaw. Un dia, la porta d’aquella casa es va obrir i el príncep es va disposar a sortir. Portava a la mà una enorme llança que utilitzava per caçar el rei del bosc, l’ós. Przemsylaw també portava una destral lligada al cinturó i un arc amb fletxes a l’esquena.
Així armat, el príncep va marxar tot sol a caçar. Va passar per davant dels seus servents, que van saludar el seu cap amb una reverència.
Ja al bosc, el so de branques i uns roncs estranys van trencar el silenci.
Przemsylaw tenia experiència com a caçador; per tant, es va amagar al darrere d’un tronc d’arbre caigut i va esperar l’animal. De darrere d’uns arbusts va sortir una truja amb els seus senglars petits. El seu pèl era espès, i decorat amb ratlles longitudinals. Przemyslaw va esperar pacientment que passessin, doncs ell era un caçador d’óssos, no de senglars. D’altra banda, no volia matar una mare o els seus porquets.
Llavors el príncep va anar cap a una clariana del bosc on, segons li havien dit els cuidants d’abelles, podia trobar un ós gran. Darrerament, l’animal havia destrossat ruscos i havia atacat bestiar que pasturava en uns aiguamolls de la vora.
El príncep es va obrir pas entre els arbustos i va arribar a la clariana. Allà hi havia un roure enorme. En Przemyslaw es va asseure a reposar a la soca de l’arbre. Va deixar la llança al costat i, mentres buscava els Podplomyk a dintre de la bossa per menjar una mica, va aparèixer un enorme ós al seu davant.
En Przemyslaw no podia agafar la llança i hauria de lluitar només amb la destral. L’ós es va plantar davant seu, dret, movent amb violència les potes del davant i ensenyant les enormes urpes. De sobte, va fer un gran gruny i va tornar cap al bosc.
El sorprès príncep, va agafar la llança i va seguir l’ós. Al cap d’un moment, ja el tenia a prop, però l’animal semblava no fer cas del caçador. En Przemyslaw no va atacar l’animal; esperava que l’ós es girés de cara
perquè no el volia matar per l’esquena.
Però, estranyament, l’ós continuava caminant amb dignitat. Aleshores, el príncep es va adornar que l’ós volia que el seguís.
Caminant d’aquesta manera, l’ós i el caçador van arribar al capdamunt del turó. L’ós es va aturar, es va girar lentament i va rugir. En Przemyslaw va entendre que l’ós s’acomiadava; aleshores el príncep el va saludar fent-li una reverència, com de rei a rei. Es van mirar l’un a l’altre en silenci -el príncep de Ledziane i l’ós, la figura fosca del qual contrastava amb el blau del cel- . Seguidament, l’animal es va girar i va marxar. El príncep no va ni intentar caçar-lo. Va entendre que la trobada havia estat simbòlica. I que ell, en Przemyslaw havia de ser com un ós, és a dir, seriós amb els enemics, però amorós amb el seu poble.
L’endemà, el príncep va cridar els seus cavallers i els va fer pintar la figura d’un ós negre sobre el blau del cel en els seus escuts. També va demanar que es col.loqués el mateix dibuix sobre la porta principal del castell.
Més de mil anys després, encara es pot veure aquest escut a l’entrada del castell, i la bandera amb l’ós volejant, no només damunt la torre sinó també a l’ajuntament i en altres edificis públics de la ciutat. Més tard, es va afegir una creu al dibuix, però aquesta ja és tota una altra història. Llegenda polonesa de la ciutat de Przemysl. Escrita per Jacek Blonski.
Traducció a l’anglès Gosia Lupicka
Traducció al català Paquita Pascual
