Sabeu perquè un fanal és el símbol de la ciutat de Cesis, a Latvia?
Aquest fet va passar fa molts segles. Al llarg del temps, potser s’hi ha afegit algun detall o potser se n’ha perdut algun altre.
Fa molts segles, quan Cesis encara estava envoltada d’una alta muralla de pedra i la única entrada era una gran porta de ferro, vivia un curiós home geperut que feia de vigilant nocturn.
Era quiet i callat, i passava desapercebut; però estimava la seva feina i la feia ben feta.
La gent no el veia gairebé mai, però el sentia sovint. Quan tothom se n’anava a dormir, ell sortia al carrer amb les seves eines: un munyoc de claus, un bastó i un fanal que sempre feia molta llum.
I així era des de sempre. A aquell home ningú li demanava l’edat ni d’on venia. Amb ell, la gent es trobava segura i protegida .
Però un vespre, la ciutat es va trobar immersa en una espessa boira. La gent es va adonar que la llum del fanal, que sempre havia estat molt brillant, aquell dia era molt dèbil; gairebé no es veia. Va arribar la nit. El silenci regnava per tot. No es va sentir cap dringar de claus, ni tampoc cap veu.
Al matí, tota la boira va desaparèixer, i amb ella el vigilant.
Al matí, tota la boira va desaparèixer, i amb ella el vigilant.
Els vilatans el van buscar per tot arreu, però no el van trobar enlloc. Només recordaven la dèbil llum del fanal.
Nous vigilants i vetlladors van arribar a la ciutat. Molts. No se sap quants. El temps va passar, tragèdies de guerra van arribar i exèrcits van destruir el lloc. La ciutat es va reconstruir, però mai més es va pujar la muralla ni les torres. La gent va viure en una ciutat sense muralla ni porta de ferro.
Però molts anys després, la gent encara parlava del vigilant i el so dels seus passos, el dringar de les claus i la seva veu enmig del silenci de la nit demanant si tot anava bé.
Però molts anys després, la gent encara parlava del vigilant i el so dels seus passos, el dringar de les claus i la seva veu enmig del silenci de la nit demanant si tot anava bé.
Si un dia als carrers de Cesis trobeu un home geperut, amb un bastó i un fanal encès, no dubteu de moure el fanal, per tal que la llum sempre mostri el bon camí, no només al geperut sinó també als bons pensaments i somnis de cadascú.
Traducció:
Paquita Pascual
The walls of Cesis castle
