( Portuguese legend in Catalan)
(Catala)
Llegenda de Portugal
A la ciutat de Barcelos, al Nord de Portugal, va arribar-hi una vegada un pelegrí per descansar del llarg camí cap a Santiago de Compostela.
Va entrar a la ciutat tot curiós i emocionat, i es va aturar al mercat de la plaça, sorprès per la riquesa dels objectes que allà es venien.
Ben a prop d’ell, un home amb aspecte tronat volia robat unes joies d’una parada. El venedor no se n’adonava. El pelegrí sí que se’n va adonar, i va voler aturar el lladre qui, veient-se descobert, li va tirar les joies al damunt tot cridant:
- Ha estat ell ! És el lladre ! Agafeu-lo !
La gent del voltant va agafar el pelegrí i el va conduïr davant del jutge. Aquest estava a punt de sopar ; damunt de la taula hi havia un pollastre exquisit .
Així, molt enfadat va cridar:
- Qui gosa destorbar-me a aquestes hores del vespre? Estic cansat i tinc gana. Estic a punt de sopar i aquest pollastre m’ha costat un ull de la cara !
El venedor va replicar:
- Perdoneu-me, senyor jutge, però aquest home no es mereix cap perdó, perquè ha intentat robar una grapat de joies.
El pelegrí va intentar defensar-se, però el jutge el va fer tancar a la presó i el va sentenciar a mort immediatament.
Com a darrer desig, el pelegrí condemnat va demanar que el tornéssin davant del jutge, que ja estava sopant.
- Us juro, senyor, que sóc innocent, i com a prova, veureu com el pollastre que esteu a punt de menjar, s’alçarà i cantarà.
Ningú se’l va creure, però el pollastre va aixecar-se de la taula i va començar a cantar amb força.
No cal dir que el jutge, molt avergonyit, va deixar el pelegrí en llibertat. D’aquesta manera va poder continuar el seu camí cap a Santiago de Compostela.
Si un dia passeu prop de Barcelos, entreu a la ciutat on trobareu, en mig de la plaça, una font de pedra que recorda aquesta llegenda.
